Res del que tenim ens val suficient.
Cada matí ens diem que potser serà diferent a l'anterior i amb aquesta il·lusió treballem. Treballem i treballem. Però com passa sempre, quan ho tenim tot sota control, fem alguna cosa per espatllar-ho tot, perquè de sobte estem farts de que les coses comencin a anar-nos bé i ens qüestionem si allò que crèiem que era correcte, encara ara ho segueix sent. I altre cop ens equivoquem. Somriem i ens deslliurem de totes les preoqupacions, ignorants. Sortim al carrer i ens bebem a glops la nit, però el sol surt un altre cop i ens recorda que hem deixat la feina i que ara hem de conviure amb la ressaca.
I tot torna a començar.
Perquè quan no ens queda res, ens aferrem als records sense deixar-los anar. Covards. Però tranquils. Avui plou i demà també, però tornarem a viure i tornarem a tremolar. I sí... ens tornarem a equivocar.
No hay comentarios:
Publicar un comentario