Pàgina 665

No havia tornat a escriure fins que vaig arribar aquí.

El primer cop que vaig posar un full a la màquina i les mans sobre el teclat, vaig tenir por de no ser capaç d’escriure-hi ni una sola ratlla. Vaig escriure les primeres pàgines d’aquesta història durant la meva primera nit a la cabana de la platja. Vaig escriure fins que es va fer de dia, com acostumava a fer anys enrere, sense saber encara per a qui l’estava escrivint.  


Carlos RUIZ ZAFÓN.

Pàgina 80

Em vaig acostar a un finestral i em vaig abocar cap al cel, encisat.

Tenia tota la ciutat als meus peus i vaig voler creure que, quan obrís aquelles finestres noves que ara serien meves, els carrers de Barcelona em murmurarien històries al capvespre i secrets a cau d’orella, perquè jo els atrapés sobre paper i els expliqués a qui els volgués sentir. 


CARLOS RUIZ ZAFÓN.

Pàgina 472

Sempre havia tingut la sensació que les pàgines que anava deixant al meu pas formaven part de mi. La gent normal porta fills al món; els novel·listes hi portem llibres. Estem condemnats a deixar-hi la pell, encara que no ho agraeixin gairebé mai. Estem condemnats a morir a les seves pàgines i a vegades fins i tot a deixar que ells acabin prenent-nos la vida. 


Carlos RUIZ ZAFÓN.