Abraçant la tempesta. Primícia.

Després d'algunes hores de feina he aconseguit acabar la meva última historia, espero que us agradi aques trosset que ara hos mostro:

Aquella nit els carrers de Barcelona m’acolliren de la fredor de la Tardor. Vaig caminar fins al Nord de la ciutat i quan vaig ser ben amunt vaig alçar la vista al cel. La lluna era plena i brillava amb força com la Paula, eclipsant-ho tot... Bé, tot no. 

Si provava de tancar una mica els ulls forçant-los, podia observar petites estrelles que semblaven envoltar la lluna, algunes brillaven més que d’altres, però totes eren allà, fent-se un lloc al cel.

En aquell moment vaig saber que jo també volia formar part del cel, per això havia de despertar definitivament del meu somni i plantar cara a la vida amb tot. A partir d’aleshores pintaria a cada moment, en qualsevol instant, aprofitant els detalls que per a la resta podien passar desapercebuts.

Pròximament més.