Someone like you.

29 de Març

Qui m'hauria dit aquest matí, quan m'he llevat amb mal de cap, de gola i de panxa, que aquesta nit escriuria aquesta entrada aqui. Qui m'hauria dit que per fi, hagués aconseguit finalitzar el Claire de Lune, i es que portava massa temps rondant un document inacabat pel meu escriptori. 

Doncs ja està, una cosa menys ;) 

I em podran veure somriure una mica per sota del nas. 15!

10 milles per veure una bona armadura. Manel:

I que quan seré vell, seguiré cantan-te cançons igual, no sé si estaré per garantir-te una gran qualitat... Però creure en un verset, i em distrauré intentant-lo allargar, i em podran veure somriure una mica per sota del nas.

16 espelmes més.

Els llums s'han apagat, han tret el pastís, aplaudien els pares,els tiets i els amics, tots alhora agrupats en únic crit: "Que demani un desig, que demani un desig"
I tu, nerviosa, com sempre que et toca ser el centre d'atenció has fixat els ulls en un punt imprecís del menjador: un segon, dos segons, tres segons, quatre... i cinc.


http://www.youtube.com/watch?v=HdakJQth7Sw

Canàries 2011. Sempre al cor.