La Tendresa ets tu, que em dius quan me'n vaig a treballar: "Vés amb compte, sigues prudent".
Sigués prudent, perquè no seré físicament allà, al teu costat, amb tu, un bocí de mi mateix que s'allunya. Però hi seré en el "sigues prudent", com un eco. Això vol dir que si t'arribés a passar alguna cosa ho passaria molt malament. No, no et vigilo, vetllo per tu perquè t'estimo.
La Tendresa ets tu, quan em compres croissants el diumenge dematí, perquè saps que m'agraden, i has de sortir prest i discretament per no despertar-me i poder donar-me una sorpresa. Ets tu quan refredes el meu plat de sopa perquè és massa calent. "Així no et cremaràs".
La teva Tendresa és la que em va tapar amb la manta l'altra nit perquè sabies que tenia fred.
Mario MERCIER.
No hay comentarios:
Publicar un comentario