Tot ho tenim i tot ho volem. Volem saber-ho tot per poder ser lliures, per no haver de tenir por, per deixar de ser ignorants. Però temem més la realitat com més la coneixem, som més feliços desde l'indiferencia. Però necessitem tenir proves, motius, causes que ens aboquin a seguir endavant. Volem la nostra vida marcada, saber que serem feliços i que estem fent el correcte. Necessitem seguretat, creure en alguna cosa amb tota l'ànima, i tenir la certesa que mai perdrem la gent que estimem. I tot sembla anar cada vegada més depressa. I si? I si no hi ha demà? Potser despertem i el cel ens cau damunt. Qui sap? Res es manté i tot s'acaba. L'error és el present constant, estar pensant ens omple l'ànima i ens questionem fins i tot a nosaltres mateixos. O es que ens roben l'alè t'antes preguntes? Res es coincidència, tot passa perquè ha de passar. El temps se'ns escapa com l'aire. Tic-Tac. Aquest segon ja és historia i penses: Què hauria passat si no...? Si no què? Si no hagués continuat? Mai ho sabrás. Ja, però jo vull saber-ho.
Necessito saber-ho.
No hay comentarios:
Publicar un comentario