Em vaig acostar a un finestral i em vaig abocar cap al cel, encisat.
Tenia tota la ciutat als meus peus i vaig voler creure que, quan obrís aquelles finestres noves que ara serien meves, els carrers de Barcelona em murmurarien històries al capvespre i secrets a cau d’orella, perquè jo els atrapés sobre paper i els expliqués a qui els volgués sentir. CARLOS RUIZ ZAFÓN.
No hay comentarios:
Publicar un comentario