Jo simplement pensaré que s'han de passar els segons fent coses que es creuen realment, perquè quan aquell minut deixi enrera un altre, i aquest deixi enrere un dia, un mes i un any, poguem pensar, saber i confirmar que aquell temps va valer la pena, però que hem fet el correcte.
S'ha de viure recordant, i imaginant el què pot vindre, hem de construir castells a l'aire i dir: Jo vull arribar fins allà, i lluitar i seguir. Però sobretot, i primordialment s'ha de viure vivint.
PD: Caldria fer-li saber que a vegades només troba temps per segons què. Troba temps pel que mereix el seu temps, potser? Perdoni'm, però el temps sempre hi és, la dificultat arriba quan vostè a de decidir en què el dedica.
No hay comentarios:
Publicar un comentario