TANCAT PER EXÀMENS

Gran equip!

Nois, estem a punt d'arribar al final d'aquesta aventura i em sento molt orgullosa de la nostra feina. El que passi a partir d'ara ja no depèn de nosaltres. 


Aquí deixo el "vídeo promocional" de la nostra cooperativa i el making of!

Yo? Escribo.

Todo pasa y sucede alrededor, los problemas van y vienen, las mentiras se ocultan, los miedos nos aflojan, pero yo sólo escribo. Me tengo a mí misma en el puño y soy el bolígrafo, soy todo lo que escribo, y nada me importa más que eso. Y el mundo gira y cambia pero yo simplemente escribo, cierro los ojos y me concentro. 
Las palabras fluyen, una da paso a otra, me hablas y lo siento, pero éste es mi momento y no voy a dejarlo perder por nadie. Todo pasa, todo ocurre, pero que nada me interrumpa, estoy escribiendo. Llueve y me mojo la tinta viaja sobre el papel, pero yo sigo, siempre sigo. Sólo escribo, escribo y escribo. 

Free young.

M'encanten el color, la superposició d'imatges i la llum d'aquest muntatge. Són 20 segons intensos, una feina admirable Springfield.

S'ha de viure vivint.

Què és el temps? El temps són unes butxaques plenes de coses, un mocador lligat a un altre de molts colors, d'aquells que no s'acaben mai. Però quan alguna cosa s'acaba tots mirem enrere i contem el temps que ha passat, és aleshores quan tractem de recordar com ens sentíem abans, veure que ha canviat. Aquell temps pot semblar-nos millor o pitjor, però al ser finit preferim creure que no malgastat, preferim pensar que cuidem el que tenim, però en tirar enrere d'aquesta manera, les burques del rellotge segueixen ballan i deixant enrere cada paraula nostra. 

Jo simplement pensaré que s'han de passar els segons fent coses que es creuen realment, perquè quan aquell minut deixi enrera un altre, i aquest deixi enrere un dia, un mes i un any, poguem pensar, saber i confirmar que aquell temps va valer la pena, però que hem fet el correcte.

S'ha de viure recordant, i imaginant el què pot vindre, hem de construir castells a l'aire i dir: Jo vull arribar fins allà, i lluitar i seguir. Però sobretot, i primordialment s'ha de viure vivint. 

PD: Caldria fer-li saber que a vegades només troba temps per segons què. Troba temps pel que mereix el seu temps, potser? Perdoni'm, però el temps sempre hi és, la dificultat arriba quan vostè a de decidir en què el dedica.